Educat 2.0 és un projecte educatiu posterior al 1x1 (un portàtil per nen). Aquest nou projecte pretén dinamitzar més les classes i que es prengui consciencia de la importància de les noves tecnologies a traves de les pissarres digitals i de la formació dels mestres sobre la gestió de la informació i les TIC.
Per duu a terme l’aprenentatge sobre aquest concepte el primer que hem fet a sigut buscar informació a Google Reader i llegir els articles d’interès. També hem buscat a mister wong i a twitter per si algú havia fet algun twitt sobre això.
Tot seguit hem posat la informació trobada al bloc i a partir d’això hem creat un pealtrees.
Aquest procés que hem fet servir ens aporta trobar més informació del concepte buscat de manera més ràpida, ja que prèviament en el Google Reader i el mister wong hem fet una tria de les webs que més ens poden interessar i després publicant-ho al bloc i al twitter fem un servei a les persones que posteriorment a nosaltres busquin informació d’aquell tema.
Aquests últims dies hem fet la recitació de poemes. A tots se’ns veia força nerviosos i potser ens entrebancàvem una mica, però en general el to de veu i l’entonació eren adequats. Dels poemes que es van recitar els que més en va agradar són els següents:
-Si el món fos escrit en llapis (Joana Raspall)
-T’estimo perquè sí (Mirna Vilasís)
-Donam la mà (Joan Salvat Papasseit)
-Si parlo de la mort (Miquel Martí i Pol)
-Recorda
-Parlem de tu (Miquel Martí i Pol)
El meu poema es titulava pessics de vida i ha estat escrit per Fred Kelly, a continuació he penjat el vídio de la meva recitació:
Crec que aquesta activitat va esta molt bé per poder posar en pràctica les característiques d’un bon orador i per a aprendre a controlar els nervis.
També hem estat fent les presentacions dels treballs de publicació digital i la veritat és que tothom havia fet pagines webs i prezzis molt interesants, l’únic problema és que a algun grup no li ha donat temps de presentar tota la seva pàgina web, per el demes han sigut presentacions molt amenes i entretingudes.
Com parlar bé en públic? és un llibre escrit per Joana Rubio i Francesc Puigpelat, que ens dona una sèrie de tècniques sobre com s’ha de fer un discurs oral i com s’ha de preparar.
Ens ajuda també amb consells per perdre la por a parlar en públic i trucs per està menys nerviós.
I ens fa una reflexió sobre la importància del llenguatge no verbal, els gestos, la mirada, tot és important no només el que és diu.
A COED el dia que vam entregar el treball del llibre per grups vam fer un decàleg de les idees més importants per a nosaltres.
Tot seguit cada grup va dir les seves i les vam posar en comú (van sortir més de deu), el resultat va ser:
·És molt important portar un guió ben treballat
·La importància del llenguatge no verbal
·Utilitzar noves tecnologies però sense abusar
·Tenir presents els moments de més atenció, la introducció i la conclusió
·Fer frases clares, breus i precises
·Tenir un bon domini del llenguatge
·Entonar adequadament, no utilitzar tota l’estona el mateix to de veu
·Gesticular de manera natural
·Compartir mirades amb el públic per saber si estan interessats
·Utilitzar les preguntes Què? Qui? Perquè? i Com?
·Fer ús de l’humor, si el tema ho requereix
·No s’ha de llegir
·Estar de peu, amb el braços penjant al costat de forma còmoda
Aquest llibre el recomano a la get que vulgui millorar a l’hora de parlar en públic perquè dona una sèrie de consells molt útils.
A més no costa gens de llegir perquè està ple d’exemples que t’ajuden a comprendre el que ens vol dir i és molt interessant.
Crec que és un llibre que està molt bé que ens el facin llegir, ja que per a ser mestre és essencial dominar l’art de parlar en públic.
Cmap tools és un programa molt útil per crear mapes conceptuals.
Aques dilluns a GITIC vam fer unmapa conceptualsobre el que hem fet fins ara, que va resultar molt útil per a sintetitzar la informació.
El programa Cmap tools és un programa molt útil i fàcil d’utilitzar, a més estàs obligat a fer un mapa conceptual ja que no pots esborrar els connectors.
Una altra eina molt útil d'aquest programa és que pots afegir enllaços com es pot veure en el meu mapa conceptual, i aquesta eina és molt útil perquè així tens els apunts complerts.
Si voleu descarregar-vos aquest programa cliqueuaquí
Prezzi és un servei que serveix per fer presentacions online, nomes té una diapositiva i es va apropan per mostrar amb mes detall allò que t'interessa més o mostrar tot desde més lluny. ës molt útil perque a més és pot compartir igual que els documents docs i també te'l pots baixar i instalar al teu ordinador.
Aquest dijous a COED vam veure una entrevista a Guillermo Orozco sobre la importància dels mitjans audiovisuals i la seva responsabilitat educativa.
Les idees més importants de l’entrevista que vam extreure són:
-S’ha d’aprendre a ser una bona audiència
-S’ha de tindre en compte que el que ens ensenya la televisió no és la realitat sinó una representació d’ella, ja que prèviament algú ha escollit el que se li donava més importància.
-La família i l’escola tenen la responsabilitat d’educar també en la forma audiovisual.
-Els mitjans de comunicació fan una tasca educativa i han d’acceptar aquesta responsabilitat.
-Moltes escoles es conformen tenint els mitjans audiovisuals a l’aula, però això no és suficient, falta una educació sobre aquest mitjans.
-Mai es reconeix el valor que té la imatge per si sola, només s’utilitza com a complement.
-Les noves generacions tenen avantatges amb les noves tecnologies però això no vol dir que de manera autodidacta ho puguin aprendre tot, cal educar-los.
Desprès de veure aquesta entrevista i extreure les idees principals ens van passar un anunci sobre les Galeries Preciados i vam analitzar el que l’anunci transmetia (estirada de trenes, de jersei, tractar malament el material...) la música que s’utilitzava, la càmera quan era lenta era el que se li volia donar més importància i la llum.
Per últim ens van passar l’anunci de oh brother i ens van demanar que qui volgués l’analitzes:
L’anunci fa una comparació amb la nena i el monstre (brother), al principi de tot la nena i el brother tenen les mateixes dents, a més el montre es diu brother, que vol dir germà i al final de tot la veu de la mare diu ja se sap el que passa amb els monstres, creixen, creixen i creixen...(referint-se als nens) d’aquesta manera al fer aquesta comparació està dient que els nens necessiten amor per créixer.
Tota l’estona hi ha música tranquil·la i de fons, però en el moment que el deixen perquè no cap al cotxe la música s’accelera per donar-li més emoció i són ells quo la canten fins al moment en que torna que llavors la música va molt rapida i es més forta.
En un moment també surt un porquet que havia sortit en un altre anunci d’aquest cotxe un any abans, com per recordar-lo i això també es pot relacionar amb la frase que diu de com es pot de deixar d’estimar a algú, no és pot, referint-se al cotxe.
La conclusió d’aquesta entrada és que s’ha d’anar molt amb compte amb els mitjans audiovisuals sobre tot amb els nens perquè poden educar de forma positiva però també negativa i a vegades un programa, un anunci... que d’entrada no sembla que transmeti res dolent a vegades està mostrant coses negatives.
Els professors i els pares són els responsables de donar aquesta educació i d’explicar que allò que ensenya la televisió no és la realitat.
A la primera sessió de COED el que vam fer va ser fer una redacció de nosaltres mateixos, fer un autoretrat. Ho havíem de fer directament, sense fer-ho a brut primer i no havíem de posar el nostre nom.
Quan acabàvem es recollien totes les redaccions i es tornaven a repartir però cadascú tenint una redacció que no fos la seva.
Llavors llegíem en veu baixa la redacció que ens havia tocat i si ens semblava interessant o volíem la podíem llegir en veu alta. Quan una persona acabava de llegir la redacció els altres deien qualitats que els semblava que tindria la persona que havia escrit la redacció. I per últim si la persona volia dir que era ella ho deia i ens deia si més o menys ho havíem encertat.
Em va agradar molt aquesta activitat, penso que és una molt bona activitat per trencar el gel i que ens va permetre aprendre’ns algun nom i conèixer una mica a algunes persones de la classe, a més de que d’aquesta manera vam treballar molt per sobre la descripció.
A la següent sessió, el que vam fer va ser ordenar de menys a més unes paraules del camp semàntic de brutícia, després de fer això ho vam posar en comú i vam veure que no tothom ho havia ordenat de la mateixa manera, que potser per a una persona una de les paraules era la que li semblava menys brut i en canvi per a una altra era de les que eren més brutes, amb aquest exercici ens vam adonar de que no per a tothom la mateixa paraula té exactament el mateix significat. Després vam parlar de la normalització formal que és el perquè la gent diu estisores en comptes de les tisores.
I per últim vam fer un llistat de persones que ens semblàvem bons comunicadors, dient els motius per els quals ens ho semblaven. Això ho van fer per anar pensant qui seria un bon comunicador per el treball de publicació digital i per que ens adonéssim de les qualitats que ha de tenir un bon comunicador.
També vam fer una sessió que em va semblar molt interesant que era sobre la descripció.
La classe va consistir en veure les diferents formes en que es pot fer una descripció, per exemple amb una cançó i per això vam escoltar algunes com la següent:
Al mateix temps que escoltes aquesta cançó al teu cap vas recreant tota l’escena, perquè estan tots el detalls explicats, per això aquesta cançó és un bon exemple de descripció.
També vam veure alguns poemes visuals de Joan Brossa, com el següent:
Aquesta imatge el que vol dir és que la poesia pot ser un arma, que té força com per dir la veritat.
Per acabar vam escoltar el conte de l’Abiyoyo.
La manera en que estava explicat era molt descriptiva i anava fent tota l’estona sorolls, onomatopeies per que els nens seguissin la història i se la poguessin anar imaginant.
Va ser una sessió molt productiva i anava encaminada a que agaféssim idees per poder fer el qui ets tu?, un treball on em d’escollir a una persona de la classe identificar-la a traves d’una foto feta per nosaltres i fer una descripció sobre aquesta persona. Crec que aquesta sessió farà que siguem més creatius a l’hora de fer una descripció.
