Mitjans audiovisuals

Aquest dijous  a COED vam veure una entrevista a Guillermo Orozco sobre la importància dels mitjans audiovisuals i la seva responsabilitat educativa.

Les idees més importants de l’entrevista que vam extreure són:

-S’ha d’aprendre a ser una bona audiència

-S’ha de tindre en compte que el que ens ensenya la televisió no és la realitat sinó una representació d’ella, ja que prèviament algú ha escollit el que se li donava més importància.

-La família i l’escola tenen la responsabilitat d’educar  també en la forma audiovisual.

-Els mitjans de comunicació fan una tasca educativa i han d’acceptar aquesta responsabilitat.

-Moltes escoles es conformen tenint els mitjans audiovisuals a l’aula, però això no és suficient, falta una educació sobre aquest mitjans.

-Mai es reconeix el valor que té la imatge per si sola, només s’utilitza com a complement.

-Les noves generacions tenen avantatges amb les noves tecnologies però això no vol dir que de manera autodidacta ho puguin aprendre tot, cal educar-los.

Desprès de veure aquesta entrevista i extreure les idees principals ens van passar un anunci  sobre les Galeries Preciados i vam analitzar el que l’anunci transmetia (estirada de trenes, de jersei, tractar malament el material...) la música que s’utilitzava, la càmera quan era lenta era el que se li volia donar més importància i la llum.

Per últim ens van passar l’anunci de oh brother i ens van demanar que qui volgués l’analitzes:

L’anunci fa una comparació amb la nena i el monstre (brother), al principi de tot la nena i el brother tenen les mateixes dents, a més el montre es diu brother, que vol dir germà i al final de tot la veu de la mare diu ja se sap el que passa amb els monstres, creixen, creixen i creixen...(referint-se als nens) d’aquesta manera al fer aquesta comparació està dient que els nens necessiten amor per créixer.

Tota l’estona hi ha música tranquil·la i de fons, però en el moment que el deixen perquè no cap al cotxe la música s’accelera per donar-li més emoció i són ells quo la canten fins al moment en que torna que llavors la música va molt rapida i es més forta.

En un moment també surt un porquet que havia sortit en un altre anunci d’aquest cotxe un any abans, com per recordar-lo i això també es pot relacionar amb la frase que diu de com es pot de deixar d’estimar a algú, no és pot, referint-se al cotxe.

 La conclusió d’aquesta entrada és que s’ha d’anar molt amb compte amb els mitjans audiovisuals sobre tot amb els nens perquè poden educar de forma positiva però també negativa i a vegades un programa, un anunci... que d’entrada no sembla que transmeti res dolent a vegades està mostrant coses negatives.

Els professors i els pares són els responsables de donar aquesta educació i d’explicar que allò que ensenya la televisió no és la realitat.