En aquesta entrada parlaré sobre dos de les metàfores que se li fan a l’ordinador en el món de l’educació, aquestes dos metàfores són: l’ordinador com a alumne i l’ordinador com a simulador.
El que vol dir la primera metàfora es que és que l’ordinador està centrat en l’alumne, és a dir, que l’alumne és qui controla l’ordinador. Aquesta metàfora defensa el coneixement per descobriment, l’alumne a d’anar descobrint com funciona l’ordinador i els programes d’aquests, el mestre quedaria en un segon pla.Aquesta metàfora es podria relacionar amb l’scratch, un programa que serveix per crear jocs, animacions, imatges, etc. On l’infant es qui controla el programa i té total llibertat per fer el projecte que vulgui.
La segona metàfora, en canvi, també defensa l’aprenentatge per descoberta, però més limitats ja que l’alumne pot manipular diferents paràmetres però no afegir-hi de nous, situació que acota molt la llibertat.Aquesta metàfora es podria relacionar amb la doctora xinxeta, un simulador d’una planta amb els paràmetres de llum, aigua i temps on l’alumne a de descobrir que necessita una planta per créixer.
Com tot, aquestes dues maneres de concebre l’ordinador a l’aula tenen les seves critiques.
En la de l’ordinador com a alumne es critica la idea de que la descoberta la faci l’alumne sol, ja que el mestre podria fer de recolzament i d’aqueta manera seria una descoberta guiada.
En la segona metàfora podem veure que les simulacions simplifiquen molt la realitat, a vegades en excés, factor que fa que acabi per no assemblar-se a la realitat.
La meva opinió és que no s’ha de ser extremista, s’ha de buscar el punt d’equilibri entre tot, en el primer cas per exemple està molt bé el coneixement per descobriment però si el mestre fos un guia encara es podria treure més profit i en quant a la segona hi ha alguns aspectes que si que es poden ensenyar per simulacions però no tot.
