Tancament COED

Tan a Coed com a gitic, aquest quadrimestre hem pogut adquirir uns coneixements que fins ara no teníem.

Amb les sessions de Coed hem pogut aprendre el següent:

•  Hem après les característiques que ha de tenir un bon comunicador, gràcies al llibre de “com parlar bé en públic?”, al treball de publicació digital on escollíem un bon comunicador, recitant un poema seguint aquestes característiques i autoavaluar-nos després i a les exposicions de identitat i territori on valoràvem com s’havien expressat els companys.
• Hem vist les diferents formes en que es pot fer una descripció amb la sessió de petit grup de les cançons i els poemes i amb el treball de qui ets tu? On hem hagut de descriure a una persona de la classe amb una fotografia i amb un text que podíem triar si fer la típica descripció o una descripció més creativa.
• Hem après els diferents passos que s’han de seguir per fer un bon text escrit.
•  Hem entès la importància del mitjans de comunicació, gràcies al vídeo de Guillermo Orozco, i a analitzar el que transmeten els anuncis.
•  Hem entès que és la normalització formal.
• Hem vist la diferencia entre el codi oral i escrit, llegint i resumint un text que ens van passar.
• Hem vist les quatre habilitats lingüístiques i la importància de que s’ensenyin totes per igual.

La meva opinió d’aquesta matèria es que crec que està molt bé que es faci al grau d’educació primària i que es faci a primer per poder començar pel fonament d’un bon mestre, la comunicació escrita, oral i digital.

Crec que les activitats que hem fet han sigut molt pràctiques la majoria i que això farà que ens recordem sempre de les característiques que ha de tenir un bon comunicador.

Del meu bloc destacaria l’entrada de mitjans de comunicació i la de com parlar bé en públic?, penso que son les que estan millor estructurades.

Identitat i territori

Aquets últims dies en la sessió de petit grup hem exposat els treballs de identitat i territori. Aquests treballs cadascú tenia llibertat per escollir el tema del seu treball, sempre que es relaciones mínimament amb identitat i territori, per tant van sortir temes molt diferents i interessants.

El títol del nostre treball era: Tipus d’agrupaments o esplais als diferents territoris. Vam escollir aquest tema perquè ens semblava interessant i tenia relació amb l’educació.

Per organitzar el treball vam escollir dos esplais i un agrupament que es trobaven en tres llocs diferents i que eren força diferents.

Vam fer un prezzi on els anàvem comparant, el prezzi el vam fer molt esquemàtic i visual, inserint fotografies dels diferents esplais i l’agrupament.

Per introduir el nostre treball vam definir el terme d’agrupament i el d’esplai i vam citar les diferencies més rellevants, a més vam escollir un fragment d’un article del diari Avui on explicava irònicament la feina dels monitors i dels caps. Per concloure la exposició vam ensenyar un vídeo de l’agrupament on es convidava als nens a anar-hi i es resumia el que es feia, també vam passar uns cançoner de les colònies dels dos esplais.

Metàfores de l'ordinador en l'educació

En aquesta entrada parlaré sobre dos de les metàfores que se li fan a l’ordinador en el món de l’educació, aquestes dos metàfores són: l’ordinador com a alumne i l’ordinador com a simulador.

El que vol dir la primera metàfora es que és que l’ordinador està centrat en l’alumne, és a dir, que l’alumne és qui controla l’ordinador. Aquesta metàfora defensa el coneixement per descobriment, l’alumne a d’anar descobrint com funciona l’ordinador i els programes d’aquests, el mestre quedaria en un segon pla.

Aquesta metàfora es podria relacionar amb l’scratch, un programa que serveix per crear jocs, animacions, imatges, etc. On l’infant es qui controla el programa i té total llibertat per fer el projecte que vulgui.

La segona metàfora, en canvi, també defensa l’aprenentatge per descoberta, però més limitats ja que l’alumne pot manipular diferents paràmetres però no afegir-hi de nous, situació que acota molt la llibertat.

Aquesta metàfora es podria relacionar amb la doctora xinxeta, un simulador d’una planta amb els paràmetres de llum, aigua i temps on l’alumne a de descobrir que necessita una planta per créixer.

Com tot, aquestes dues maneres de concebre l’ordinador a l’aula tenen les seves critiques.

En la de l’ordinador com a alumne es critica la idea de que la descoberta la faci l’alumne sol, ja que el mestre podria fer de recolzament i d’aqueta manera seria una descoberta guiada.

En la segona metàfora podem veure que les simulacions simplifiquen molt la realitat, a vegades en excés, factor que fa que acabi per no assemblar-se a la realitat.

La meva opinió és que no s’ha de ser extremista, s’ha de buscar el punt d’equilibri entre tot, en el primer cas per exemple està molt bé el coneixement per descobriment però si el mestre fos un guia encara es podria treure més profit i en quant a la segona hi ha alguns aspectes que si que es poden ensenyar per simulacions però no tot.

Per més informació!!!  

Marcadors socials

Els marcadors socials són els enllaços que a nosaltres ens semblen interessants i que desem i compartim a internet. Tenen una finalitat semblant a els favorits del teu navegador, amb una gran diferència estan sempre disponibles des de qualsevol ordinador i es poden compartir amb altres persones.

Els marcadors socials serveixen per agregar webs que visites amb regularitat i afegir-hi etiquetes per organitzar-ho millor i perquè posteriorment et sigui molt més fàcil trobar allò que busques. A més també et permet compartir les teves webs marcades amb més persones i d’igual forma tu pots veure les webs dels altres.

Per a nosaltres tot això és molt útil ja que a l’hora de fer un treball si tenim moltes webs registrades al nostre marcador social ens serà més fàcil destriar la informació. A més també podrem veure els dels nostres companys. I si ho tenim organitzat per etiquetes encara anirem més ràpid destriant la informació.

Per això és interesant que anem registrant totes les pàgines que ens semblin interessants, i així posteriorment ens serà de molta utilitat.

Cal saber que hi ha diferents marcadors socials entre ells destaquen delicious, digg i mister wong que és amb el que nosaltres hem treballat.


Per més informació sobre mister wong podeu veure aquest vídeo extret del youtube:

UNESCO i ISTE

Aquesta presentació explica les competències bàsiques de la UNESCO i de la ISTE.
A més de estar aqui penjada, al bloc, he fet un twit amb la seva direcció.

Taxonomia de Blom

En la taxonomia de Bloom es troben els objectius educatius. Té una estructura jeràrquica que va de més simple a més complexa. L’idea es que quan els docents fan el programa dels seus alumnes tinguin en compte  aquests objectius, i intentar anar complint tots.

Esta dividit en sis habilitats:

     Recordar: Aquesta habilitat es pot relacionar amb el mister wong on classificàvem la informació en etiquetes, el bloc on fèiem el mateix, el google Reader on endreçàvem la informació en diferents carpetes, amb el pealtrees on organitzàvem els arbres, i amb el twitter on fèiem servir els hashtag.

Comprendre: Aquesta habilitat la podem relacionar amb el programa cmap-tools on resumíem la informació i la tornàvem a organitzar, igualment també la podem relacionar amb pearltrees, amb el bloc on resumíem les activitats fetes a classe i en el twitter on amb una sola frase hem de comunicar el que estem fent.   

Aplicar: Aquesta la podem relacionar amb google docs on compartim amb altres companys documents, presentacions, etc. I editem conjuntament, igualment això es aplicable al prezzi on també es comparteix i s’edita.

Analitzar: Aquesta habilitat es pot relacionar amb pealtrees, cmap-tools, google Reader i mister wong, ja que amb aquests programes es reconstrueix la informació.

Avaluar: Aquesta es pot relacionar amb el bloc, quan es comenta, i amb el fòrum del blink on fem preguntes i ens les responem entre nosaltres.

Crear: Aquesta habilitat es pot relacionar amb el bloc, l’scratch, el movie maker, google docs, prezzi, google sites i cmap-tools, on creem nova informació que publiquem a la xarxa.

Com compartir pearltrees?

És una mica enrevessat però si es fa bé surt. S’han de seguir els següents passos:

•  Buscar a la persona amb la qual es vol compartir un arbre
• Clicar sobre la persona i donar-li a la peça del puzle per que s’uneixi
•  Donar-li a la opció de pearltrees i clicar ok
•   A ell se li haurà enviat una sol·licitud per compartir, ha d’acceptar-la
• Ja està compartit l’arbre i es pot editar per els dos

El Carles i jo vam fer un pearltrees sobre l'educació en el lleure

Educat 2.0

Educat 2.0 és un projecte educatiu posterior al 1x1 (un portàtil per nen). Aquest nou projecte pretén dinamitzar més les classes i que es prengui consciencia de la importància de les noves tecnologies a traves de les pissarres digitals i de la formació dels mestres sobre la gestió de la informació i les TIC.

Per duu a terme l’aprenentatge sobre aquest concepte el primer que hem fet a sigut buscar informació a Google Reader i llegir els articles d’interès. També hem buscat a mister wong i a twitter per si algú havia fet algun twitt sobre això.

Tot seguit hem posat la informació trobada al bloc i a partir d’això hem creat un pealtrees.

Aquest procés que hem fet servir ens aporta trobar més informació del concepte buscat de manera més ràpida, ja que prèviament en el Google Reader i el mister wong hem fet una tria de les webs que més ens poden interessar i després publicant-ho al bloc i al twitter fem un servei a les persones que posteriorment a nosaltres busquin informació d’aquell tema.

Recitació poemes i publicació digital

Aquests últims dies hem fet la recitació de poemes. A tots se’ns veia força nerviosos i potser ens entrebancàvem una mica, però en general el to de veu i l’entonació eren adequats. Dels poemes que es van recitar els que més en va agradar són els següents:

-Si el món fos escrit en llapis (Joana Raspall)

-T’estimo perquè sí (Mirna Vilasís)

-Donam la mà (Joan Salvat Papasseit)

-Si parlo de la mort (Miquel Martí i Pol)

-Recorda

-Parlem de tu (Miquel Martí i Pol)


El meu poema es titulava pessics de vida i ha estat escrit per Fred Kelly, a continuació he penjat el vídio de la meva recitació:

Crec que aquesta activitat va esta molt bé per poder posar en pràctica les característiques d’un bon orador i per a aprendre a controlar els nervis. 

També hem estat fent les presentacions dels treballs de publicació digital i la veritat és que tothom havia fet pagines webs i prezzis molt interesants, l’únic problema és que a algun grup no li ha donat temps de presentar tota la seva pàgina web, per el demes han sigut presentacions molt amenes i entretingudes.

Com parlar bé en públic?

Com parlar bé en públic? és un llibre escrit per Joana Rubio i Francesc Puigpelat, que ens dona una sèrie de tècniques sobre com s’ha de fer un discurs oral i com s’ha de preparar. 

Ens ajuda també amb consells per perdre la por a parlar en públic i trucs per està menys nerviós.

I ens fa una reflexió sobre la importància del llenguatge no verbal, els gestos, la mirada, tot és important no només el que és diu.

A COED el dia que vam entregar el treball del llibre per grups vam fer un decàleg de les idees més importants per a nosaltres.

Tot seguit cada grup va dir les seves i les vam posar en comú (van sortir més de deu), el resultat va ser:

·         És molt important portar un guió ben treballat

·         La importància del llenguatge no verbal

·         Utilitzar noves tecnologies però sense abusar

·         Tenir presents els moments de més atenció, la introducció i la conclusió

·         Fer frases clares, breus i precises

·         Tenir un bon domini del llenguatge

·         Entonar adequadament, no utilitzar tota l’estona el mateix to de veu

·         Gesticular de manera natural

·         Compartir mirades amb el públic per saber si estan interessats

·         Utilitzar les preguntes Què? Qui? Perquè? i Com?

·         Fer ús de l’humor, si el tema ho requereix

·         No s’ha de llegir

·         Estar de peu, amb el braços penjant al costat de forma còmoda

Aquest llibre el recomano a la get que vulgui millorar a l’hora de parlar en públic perquè dona una sèrie de consells molt útils.

A més no costa gens de llegir perquè està ple d’exemples que t’ajuden a comprendre el que ens vol dir i és molt interessant.

Crec que és un llibre que està molt bé que ens el facin llegir, ja que per a ser mestre és essencial dominar l’art de parlar en públic.   

Cmap tools

Cmap tools és un programa molt útil per crear mapes conceptuals.

Aques dilluns a GITIC vam fer un mapa conceptual sobre el que hem fet fins ara, que va resultar molt útil per a sintetitzar la informació.

El programa Cmap tools és un programa molt útil i fàcil d’utilitzar, a més estàs obligat a fer un mapa conceptual ja que no pots esborrar els connectors.

Una altra eina molt útil d'aquest programa és que pots afegir enllaços com es pot veure en el meu mapa conceptual, i aquesta eina és molt útil perquè així tens els apunts complerts.

Si voleu descarregar-vos aquest programa cliqueu aquí

Prezzi

Prezzi és un servei que serveix per fer presentacions online, nomes té una diapositiva i es va apropan per mostrar amb mes detall allò que t'interessa més o mostrar tot desde més lluny. ës molt útil perque a més és pot compartir igual que els documents docs i també te'l pots baixar i instalar al teu ordinador.

Aquesta es la presentació que hem fet a classe:



Aqui poso un video de tutorial sobre el prezzi:

Mitjans audiovisuals

Aquest dijous  a COED vam veure una entrevista a Guillermo Orozco sobre la importància dels mitjans audiovisuals i la seva responsabilitat educativa.

Les idees més importants de l’entrevista que vam extreure són:

-S’ha d’aprendre a ser una bona audiència

-S’ha de tindre en compte que el que ens ensenya la televisió no és la realitat sinó una representació d’ella, ja que prèviament algú ha escollit el que se li donava més importància.

-La família i l’escola tenen la responsabilitat d’educar  també en la forma audiovisual.

-Els mitjans de comunicació fan una tasca educativa i han d’acceptar aquesta responsabilitat.

-Moltes escoles es conformen tenint els mitjans audiovisuals a l’aula, però això no és suficient, falta una educació sobre aquest mitjans.

-Mai es reconeix el valor que té la imatge per si sola, només s’utilitza com a complement.

-Les noves generacions tenen avantatges amb les noves tecnologies però això no vol dir que de manera autodidacta ho puguin aprendre tot, cal educar-los.

Desprès de veure aquesta entrevista i extreure les idees principals ens van passar un anunci  sobre les Galeries Preciados i vam analitzar el que l’anunci transmetia (estirada de trenes, de jersei, tractar malament el material...) la música que s’utilitzava, la càmera quan era lenta era el que se li volia donar més importància i la llum.

Per últim ens van passar l’anunci de oh brother i ens van demanar que qui volgués l’analitzes:

L’anunci fa una comparació amb la nena i el monstre (brother), al principi de tot la nena i el brother tenen les mateixes dents, a més el montre es diu brother, que vol dir germà i al final de tot la veu de la mare diu ja se sap el que passa amb els monstres, creixen, creixen i creixen...(referint-se als nens) d’aquesta manera al fer aquesta comparació està dient que els nens necessiten amor per créixer.

Tota l’estona hi ha música tranquil·la i de fons, però en el moment que el deixen perquè no cap al cotxe la música s’accelera per donar-li més emoció i són ells quo la canten fins al moment en que torna que llavors la música va molt rapida i es més forta.

En un moment també surt un porquet que havia sortit en un altre anunci d’aquest cotxe un any abans, com per recordar-lo i això també es pot relacionar amb la frase que diu de com es pot de deixar d’estimar a algú, no és pot, referint-se al cotxe.

 La conclusió d’aquesta entrada és que s’ha d’anar molt amb compte amb els mitjans audiovisuals sobre tot amb els nens perquè poden educar de forma positiva però també negativa i a vegades un programa, un anunci... que d’entrada no sembla que transmeti res dolent a vegades està mostrant coses negatives.

Els professors i els pares són els responsables de donar aquesta educació i d’explicar que allò que ensenya la televisió no és la realitat.  

Primeres sessions

A la primera sessió de COED el que vam fer va ser fer una redacció de nosaltres mateixos, fer un autoretrat. Ho havíem de fer directament, sense fer-ho a brut primer i no havíem de posar el nostre nom.

Quan acabàvem es recollien totes les redaccions i es tornaven a repartir però cadascú tenint una redacció que no fos la seva.

Llavors llegíem en veu baixa la redacció que ens havia tocat i si ens semblava interessant o volíem la podíem llegir en veu alta. Quan una persona acabava de llegir la redacció els altres deien qualitats que els semblava que tindria la persona que havia escrit la redacció. I per últim si la persona volia dir que era ella ho deia i ens deia si més o menys ho havíem encertat.

Em va agradar molt aquesta activitat, penso que és una molt bona activitat per trencar el gel i que ens va permetre aprendre’ns algun nom i conèixer una mica a algunes persones de la classe, a més de que d’aquesta manera vam treballar molt per sobre la descripció.

A la següent sessió, el que vam fer va ser ordenar de menys a més unes paraules del camp semàntic de brutícia, després de fer això ho vam posar en comú i vam veure que no tothom ho havia ordenat de la mateixa manera, que potser per a una persona una de les paraules era la que li semblava menys brut i en canvi per a una altra era de les que eren més brutes, amb aquest exercici ens vam adonar de que no per a tothom la mateixa paraula té exactament el mateix significat. Després vam parlar de la normalització formal que és el perquè la gent diu estisores en comptes de les tisores.

I per últim vam fer un llistat de persones que ens semblàvem bons comunicadors, dient els motius per els quals ens ho semblaven. Això ho van fer per anar pensant qui seria un bon comunicador per el treball de publicació digital i per que ens adonéssim de les qualitats que ha de tenir un bon comunicador.

També vam fer una sessió que em va semblar molt interesant que era sobre la descripció.

La classe va consistir en veure les diferents formes en que es pot fer una descripció, per exemple amb una cançó i per això vam escoltar algunes com la següent:

Al mateix temps que escoltes aquesta cançó al teu cap vas recreant tota l’escena, perquè estan tots el detalls explicats, per això aquesta cançó és un bon exemple de descripció.

També vam veure alguns poemes visuals de Joan Brossa, com el següent:

Aquesta imatge el que vol dir és que la poesia pot ser un arma, que té força com per dir la veritat.

Per acabar vam escoltar el conte de l’Abiyoyo.

La manera en que estava explicat era molt descriptiva i anava fent tota l’estona sorolls, onomatopeies per que els nens seguissin la història i se la poguessin anar imaginant.

Va ser una sessió molt productiva i anava encaminada a que agaféssim idees per poder fer el qui ets tu?, un treball on em d’escollir a una persona de la classe identificar-la a traves d’una foto feta per nosaltres i fer una descripció sobre aquesta persona. Crec que aquesta sessió farà que siguem més creatius a l’hora de fer una descripció.  

Documents de google

El 3 d’octubre a GITIC vam aprendre a fer servir google docs, un programa de google gratuït que serveix per fer documents, presentacions, formularis, entre d'altres en línia.

Primer vam fer un document i el vam compartir amb el company:

Com es pot veure en la fotografia aquest document té el mateix format que  el word, l’avantatge que té es que pots deixar comentaris amb el menú insereix, comenta i aquesta és una eina molt útil quan el document és compartit.

Per poder compartir un document amb qualsevol company el que s’ha de fer és anar a la pagina principal, clicar sobre el document que es vol compartir, quan has clicat a dalt et surt una opció que diu comparteix i llavors has de posar el gmail de la persona amb la que vols compartir el document, per poder compartir-ho amb aquesta persona es imprescindible que tingui gmail i un compte a google docs.

També es poden fer formularis, presentacions, etc. I tots els programes funcionen d’una manera molt semblant i es comparteixen de la mateixa forma que he explicat més amunt.

Google docs és un programa molt útil, sobretot per fer treballs en grup ja que és molt fàcil de compartir i la opció de deixar comentaris facilita molt la comunicació entre els membres del grup.

A més tenint un compte de google docs tu mateix pots accedir als teus treballs i documents des de qualsevol ordinador i modificar-los i guardar-los des de allà.

Google reader

Google reader és un lector de RSS. Serveix per poder accedir a les notícies que prèviament hagis configurat i poder llegir-les. A més pots organitzar la informació per carpetes i d'aquesta manera llegir només allò que t’interessa o buscar informació de forma més ràpida i eficaç.

Aquest video és un tutorial sobre google reader.

Google chrome

El google chrome és un navegador de google, que a diferencia dels altres es pot utilitzar la barra d'adreça com a cercador i ocupa menys espai que altres navegadors d'aquesta manera disposes de més espai per veure les finestres.

Aquí deixo un vídeo sobre google chrome: