Tancament COED

Tan a Coed com a gitic, aquest quadrimestre hem pogut adquirir uns coneixements que fins ara no teníem.

Amb les sessions de Coed hem pogut aprendre el següent:

•  Hem après les característiques que ha de tenir un bon comunicador, gràcies al llibre de “com parlar bé en públic?”, al treball de publicació digital on escollíem un bon comunicador, recitant un poema seguint aquestes característiques i autoavaluar-nos després i a les exposicions de identitat i territori on valoràvem com s’havien expressat els companys.
• Hem vist les diferents formes en que es pot fer una descripció amb la sessió de petit grup de les cançons i els poemes i amb el treball de qui ets tu? On hem hagut de descriure a una persona de la classe amb una fotografia i amb un text que podíem triar si fer la típica descripció o una descripció més creativa.
• Hem après els diferents passos que s’han de seguir per fer un bon text escrit.
•  Hem entès la importància del mitjans de comunicació, gràcies al vídeo de Guillermo Orozco, i a analitzar el que transmeten els anuncis.
•  Hem entès que és la normalització formal.
• Hem vist la diferencia entre el codi oral i escrit, llegint i resumint un text que ens van passar.
• Hem vist les quatre habilitats lingüístiques i la importància de que s’ensenyin totes per igual.

La meva opinió d’aquesta matèria es que crec que està molt bé que es faci al grau d’educació primària i que es faci a primer per poder començar pel fonament d’un bon mestre, la comunicació escrita, oral i digital.

Crec que les activitats que hem fet han sigut molt pràctiques la majoria i que això farà que ens recordem sempre de les característiques que ha de tenir un bon comunicador.

Del meu bloc destacaria l’entrada de mitjans de comunicació i la de com parlar bé en públic?, penso que son les que estan millor estructurades.

Identitat i territori

Aquets últims dies en la sessió de petit grup hem exposat els treballs de identitat i territori. Aquests treballs cadascú tenia llibertat per escollir el tema del seu treball, sempre que es relaciones mínimament amb identitat i territori, per tant van sortir temes molt diferents i interessants.

El títol del nostre treball era: Tipus d’agrupaments o esplais als diferents territoris. Vam escollir aquest tema perquè ens semblava interessant i tenia relació amb l’educació.

Per organitzar el treball vam escollir dos esplais i un agrupament que es trobaven en tres llocs diferents i que eren força diferents.

Vam fer un prezzi on els anàvem comparant, el prezzi el vam fer molt esquemàtic i visual, inserint fotografies dels diferents esplais i l’agrupament.

Per introduir el nostre treball vam definir el terme d’agrupament i el d’esplai i vam citar les diferencies més rellevants, a més vam escollir un fragment d’un article del diari Avui on explicava irònicament la feina dels monitors i dels caps. Per concloure la exposició vam ensenyar un vídeo de l’agrupament on es convidava als nens a anar-hi i es resumia el que es feia, també vam passar uns cançoner de les colònies dels dos esplais.

Metàfores de l'ordinador en l'educació

En aquesta entrada parlaré sobre dos de les metàfores que se li fan a l’ordinador en el món de l’educació, aquestes dos metàfores són: l’ordinador com a alumne i l’ordinador com a simulador.

El que vol dir la primera metàfora es que és que l’ordinador està centrat en l’alumne, és a dir, que l’alumne és qui controla l’ordinador. Aquesta metàfora defensa el coneixement per descobriment, l’alumne a d’anar descobrint com funciona l’ordinador i els programes d’aquests, el mestre quedaria en un segon pla.

Aquesta metàfora es podria relacionar amb l’scratch, un programa que serveix per crear jocs, animacions, imatges, etc. On l’infant es qui controla el programa i té total llibertat per fer el projecte que vulgui.

La segona metàfora, en canvi, també defensa l’aprenentatge per descoberta, però més limitats ja que l’alumne pot manipular diferents paràmetres però no afegir-hi de nous, situació que acota molt la llibertat.

Aquesta metàfora es podria relacionar amb la doctora xinxeta, un simulador d’una planta amb els paràmetres de llum, aigua i temps on l’alumne a de descobrir que necessita una planta per créixer.

Com tot, aquestes dues maneres de concebre l’ordinador a l’aula tenen les seves critiques.

En la de l’ordinador com a alumne es critica la idea de que la descoberta la faci l’alumne sol, ja que el mestre podria fer de recolzament i d’aqueta manera seria una descoberta guiada.

En la segona metàfora podem veure que les simulacions simplifiquen molt la realitat, a vegades en excés, factor que fa que acabi per no assemblar-se a la realitat.

La meva opinió és que no s’ha de ser extremista, s’ha de buscar el punt d’equilibri entre tot, en el primer cas per exemple està molt bé el coneixement per descobriment però si el mestre fos un guia encara es podria treure més profit i en quant a la segona hi ha alguns aspectes que si que es poden ensenyar per simulacions però no tot.

Per més informació!!!  

Marcadors socials

Els marcadors socials són els enllaços que a nosaltres ens semblen interessants i que desem i compartim a internet. Tenen una finalitat semblant a els favorits del teu navegador, amb una gran diferència estan sempre disponibles des de qualsevol ordinador i es poden compartir amb altres persones.

Els marcadors socials serveixen per agregar webs que visites amb regularitat i afegir-hi etiquetes per organitzar-ho millor i perquè posteriorment et sigui molt més fàcil trobar allò que busques. A més també et permet compartir les teves webs marcades amb més persones i d’igual forma tu pots veure les webs dels altres.

Per a nosaltres tot això és molt útil ja que a l’hora de fer un treball si tenim moltes webs registrades al nostre marcador social ens serà més fàcil destriar la informació. A més també podrem veure els dels nostres companys. I si ho tenim organitzat per etiquetes encara anirem més ràpid destriant la informació.

Per això és interesant que anem registrant totes les pàgines que ens semblin interessants, i així posteriorment ens serà de molta utilitat.

Cal saber que hi ha diferents marcadors socials entre ells destaquen delicious, digg i mister wong que és amb el que nosaltres hem treballat.


Per més informació sobre mister wong podeu veure aquest vídeo extret del youtube:

UNESCO i ISTE

Aquesta presentació explica les competències bàsiques de la UNESCO i de la ISTE.
A més de estar aqui penjada, al bloc, he fet un twit amb la seva direcció.

Taxonomia de Blom

En la taxonomia de Bloom es troben els objectius educatius. Té una estructura jeràrquica que va de més simple a més complexa. L’idea es que quan els docents fan el programa dels seus alumnes tinguin en compte  aquests objectius, i intentar anar complint tots.

Esta dividit en sis habilitats:

     Recordar: Aquesta habilitat es pot relacionar amb el mister wong on classificàvem la informació en etiquetes, el bloc on fèiem el mateix, el google Reader on endreçàvem la informació en diferents carpetes, amb el pealtrees on organitzàvem els arbres, i amb el twitter on fèiem servir els hashtag.

Comprendre: Aquesta habilitat la podem relacionar amb el programa cmap-tools on resumíem la informació i la tornàvem a organitzar, igualment també la podem relacionar amb pearltrees, amb el bloc on resumíem les activitats fetes a classe i en el twitter on amb una sola frase hem de comunicar el que estem fent.   

Aplicar: Aquesta la podem relacionar amb google docs on compartim amb altres companys documents, presentacions, etc. I editem conjuntament, igualment això es aplicable al prezzi on també es comparteix i s’edita.

Analitzar: Aquesta habilitat es pot relacionar amb pealtrees, cmap-tools, google Reader i mister wong, ja que amb aquests programes es reconstrueix la informació.

Avaluar: Aquesta es pot relacionar amb el bloc, quan es comenta, i amb el fòrum del blink on fem preguntes i ens les responem entre nosaltres.

Crear: Aquesta habilitat es pot relacionar amb el bloc, l’scratch, el movie maker, google docs, prezzi, google sites i cmap-tools, on creem nova informació que publiquem a la xarxa.

Com compartir pearltrees?

És una mica enrevessat però si es fa bé surt. S’han de seguir els següents passos:

•  Buscar a la persona amb la qual es vol compartir un arbre
• Clicar sobre la persona i donar-li a la peça del puzle per que s’uneixi
•  Donar-li a la opció de pearltrees i clicar ok
•   A ell se li haurà enviat una sol·licitud per compartir, ha d’acceptar-la
• Ja està compartit l’arbre i es pot editar per els dos

El Carles i jo vam fer un pearltrees sobre l'educació en el lleure